Anuari Tradicional de Viladecans

 

Anuari Festiu Tradicional a Viladecans

Gener  Febrer Març
Nit de Reis.Anar a beneir els animals.
San Sebastià: Festa Major d’hivern.
CARNESTOLTES:Dijous gras. Carnestoltes/Carnaval.
Tornaboda i el Patatuf.
La Batalla de Verdures.
Rua de Carnestoltes.
Enterrament del Rei Carnestoltes.
SETMANA SANTA
Diumenge de Rams.
Mona de Pasqua.
Anar a l’Aplec de Bruguers..
Cantar caramelles
Abril Maig Juny
23 d’abril: Sant Jordi.
Festa Major de Barri Sant Jordi-Gabrielistes.
Festa Major de Barri Montserratina-Mas Ratés. 
Festa Major de Barri La Unión.
Corpus Christi: Catifes florals.
Festa Major de Barri de Sales.
Festa Major de Barri Casc Antic.
23 de juny: Revetlla  de Sant Joan. Flama del Canigó.
Juliol Agost Setembre
Festa de Barri Torre Roja Festa de Fesa Barri Alba-rosa. Dia de la Murtra.
31 d’agost: Aplec de Sant Ramón.
8 de Setembre:  Mare de Deu de Sales: Festa Major de Viladecans.
Festa de Barri Hospital-Roca.
Octubre Novembre Desembre
Festa de Barri La Hispanitat.
Diumenge de Romeria a Montserrat.
1 de novembre: Tots Sants: Castanyada. Santa Llúcia.
Nadal: Pessebres i el Pastorets.Fer cagar el Tió.Cap d’any: L’Home dels nassos.

Gener
6 de gener: Nit de Reis.
17 gener: Sant Antoni Abat: Anar a beneir els animals.
20 de gener: San Sebastià: Festa Major d’hivern.
Febrer
Dijous gras. Carnestoltes/Carnaval.
Tornaboda i el Patatuf.
La Batalla de Verdures.
Rua de Carnestoltes.
Dimecres de Cendra: Enterrament del Rei Carnestoltes.
Març
Setmana Santa.
Diumenge de Rams.
Mona de Pasqua.
Anar a l’Aplec de Bruguers, el dilluns de Pasqua Florida.
Cantar caramelles per Pasqua Florida.
Abril
23 d’abril: Sant Jordi.
Festa Major de Barri Sant Jordi-Gabrielistes.
Maig
Festa Major de Barri Montserratina-Mas Ratés. 
Festa Major de Barri La Unión.
Juny
Corpus Christi: Catifes florals.
Festa Major de Barri.
Barri de Sales.
Festa Major de Barri Casc Antic.
23 de juny: Revetlla  de Sant Joan. Flama del Canigó.
Juliol
Festa de Barri Torre Roja Festa de Barri Alba-rosa.
Agost
Primer diumenge d’agost: Dia de la Murtra. La pesca d’anguiles amb salabret, a la Murtra.
31 d’agost: Aplec de Sant Ramón.
Setembre
8 de Setembre:  Mare de Deu de Sales: Festa Major de Viladecans.
Festa de Barri Hospital-Roca.
Octubre
Festa de Barri La Hispanitat.
Diumenge de Romeria a Montserrat.
Novembre
1 de novembre: Tots Sants: Castanyada.
Desembre
13 de desembre: Santa Llúcia.
Nadal: Pessebres i el Pastorets.
24 de desembre: Fer cagar el Tió.
Cap d’any: L’Home dels nassos.


Gener 6 de gener: Nit de Reis
La nit del 5 al 6 de gener, rebem la visita dels Reis Mags d’Orient, que visiten els nens i nenes de Viladecans i de tot el mon per portar regals, tal i com ho van fer, segons el nou testament, quan uns mags que guiats per un estel, van portar regals a Jesús. Aquests regals van ser or, encens i mirra. Ara la ciutat de  Viladecans, com a tots el pobles d’arreu, s’omple de llum colors i il·lusió amb les carrosses  dels Reis Mags, l’alcalde de Viladecans entrega les claus de la ciutat als Reis Mags perquè puguin entrar a totes les cases de la ciutat. A Viladecans, la tradició de la cavalcada no és gaire antiga i els seus orígens són fruit de l’acte voluntari d’un grapat de membres del Centre Parroquial que van voler portar a terme la iniciativa l’any 1948.{L’abans, pàg. 98}
17 gener: Sant Antoni Abat: Anar a beneir els animals
Diada de sant Antoni Abad, patró i protector dels animals, era i és una tradició el fet de beneir els animals. A d’altres llocs, aquesta festivitat s’anomena els Tres Tombs. Hem de pensar que allà pels anys 40 del segle passat, la majoria de les famílies dels pobles vivien gràcies a l’ajut dels animals, i els feien servir per a tot tipus de feines del camp i per als transports. En aquelles circumstàncies, era obvi que se’ls estimessin, que tinguessin cura d’ells i, fins i tot, que els beneïssin el dia del patró, perquè el sant els protegís contra malalties i accidents. El dia del Patró, a les 10 del matí, davant de l’església… era tota una animalada! {festes i tradicions, pàg 135}
20 de gener: Sant Sebastià: Festa Major d’hivern.
El dia 20 de gener, és la diada de Sant Sebastià, copatró de Viladecans, que a mitjans del segle XVII, gràcies a l’adoració aquest Sant va ajudar a alliberar el poble de la Pesta.  L’any 1651, és recordada, pels testimonis escrits de l’època,  per un període de gran mortaldat, que afectar a gran part de Catalunya.  En el cas de les cases que conformaven  la parròquia de Sant Climent i Viladecans, el deslliurament dels efectes d’aquella epidèmia va conduir a què, d’acord amb el vot popular, Sant Sebastià fos considerat com a copatró. Convertint-se, anys més tard, en la Festa Major d’hivern.{L’abans, pàg. 133}
La Festa Major d’hivern de Viladecans, ha vist disminuït el seu relleu en deixar de ser festa laboral, a causa de la dificultat que significava per a molta gent que treballa fora de la ciutat compaginar el seu treball amb la festa escolar dels fills i altres incompatibilitats semblants. La decisió és certament discutible, i que fa difícil que es generi aquell to d’identitat ciutadana de què tants cops es parla. Moltes de les entitats i associacions de la ciutat programen per la festa Major d’hivern actes culturals per fer lluir la festa.

Febrer
Dijous gras.
És tradició menjar macarrons enllardats, truita de botifarra, i botifarra d’ou. S’acostuma a fer aquest àpats amb els companys de l’escola, sovint anant d’excursió amb els seus membres. El Dijous Gras fou tradició a Viladecans iniciar els actes festius amb una gran calderada de carbassa, enmig de la plaça de la Vila. Tot i la pèrdua d’aquesta antiga tradició existeixen testimonis escrits d’uns actes festius on arribaven a col·laborar, al mateix temps, els veïns de Viladecans i de Gavà. {L’abans, pàg. 186}
Carnestoltes/Carnaval
Els veïns i veïnes de Viladecans han celebrat, des de finals del segle XIX, la festa del Carnaval. Aquesta es realitzava tradicionalment una setmana abans de Dimecres de Cendra, moment en què s’iniciava el període de dejuni i abstinència que caracteritzaven els quaranta dies de la Quaresma. La rauxa i la disbauxa que hom abocava en els dies festius, compresos entre el Dijous Gras i el Dimecres de Cendra, contrastaven amb les jornades d’estricte recolliment del període quaresmal. {L’abans, pàg. 186}
Apareix el rei Carnestoltes (un ninot) que imposa els seus decrets, presidint la rua de Carnaval. Antigament es feien batalles de taronges i ous plens de farina. A Viladecans dissabte al matí es feia una batalla de verdures davant de Can Sellarès, en contra dels nostres veïns de Gavà. El Diumenge de Carnestoltes dues colles, una de Viladecans i una altre de Gavà, ballen pels carrers dels seus pobles els balls de la Tornaboda i el Patatuf, i es troben al migdia davant de Can Sellarès on ballen les danses conjuntament. En acabar, els assistents mengen bunyols de quaresma.
Tornaboda i el Patatuf. Durant bona part del segle XIX, els pobles de Gavà i Viladecans celebraren una part del Carnaval en comú. Des de cadascun dels pobles sortia una comitiva presidida per l’Esparriot, que era l’encarregat de conduir un ase guarnit damunt del qual cavalcava un ninot de palla, símbol del Carnestoltes. Darrera de l’ase hi anaven una parella de fadrins que rebien el nom de novençà i novençana. La primera comitiva que arribava al límit del terme municipal, a la riera de Sant Llorenç, esperava que hi arribés la del poble veí. Un cop reunits es dansava el ball de la Tornaboda, mostra de l’antiga germanor entre els veïns de Gavà i Viladecans, on era rigor que els novençans es canviessin de balladores i que l’un dansés amb la novençana de l’altre. Tot i que durant el primer quart de segle XX, la tradició de ballar la tornaboda s’anà perdent, actualment, hi ha hagut un gran esforç per recuperar aquesta tradició pel Carnaval. {L’abans, pàg. 187}
La Batalla de Verdures.
Des de finals dels anys vuitanta fins a mitjan de la dècada dels noranta, l’anomenada “batalla de verdures” va ser un dels elements festius més característics en la celebració del Carnestoltes, a Viladecans. L’acte se celebrava a tocar de la riera de Sant Llorenç de les Canals que forma el límit entre els termes de Gavà i Viladecans. De fet, en aquesta activitat festiva, hi participaven joven d’ambdós municipis, tot llançantse verdures com a símbol dels segles de rivalitat, però també de la concòrdia i germanor que han presidit les poblacions dels dos municipis. ARXIU MUNICIPAL Rua de Carnestoltes.
Actualment, la rua de Carnestoltes, és la més gran expressió carnavalesca pels carrers de Viladecans, son moltes les entitats i associacions de la ciutat, que durant setmanes preparen con confeccionar les disfresses i com guarnir les carrosses per participar en la rua i el concurs de carrosses que recorrent els carrers de la ciutat. Dimecres de Cendra: Enterrament del Rei Carnestoltes.
Es fa un judici públic al rei Carnestoltes i sempre se’l condemna a mort, es llegeix el testament, del rei Carnestoltes, que té com a objectiu fer riure els que l’escolten, i a continuació es crema públicament el ninot. El Dimecres de Cendra es cremen llorers i els palmons secs del Diumenge de Rams (dia de la palma), fent cendra com a signe de penitència i purificació. Tot acaba amb l’enterrament de la sardina (símbol fàl·lic) disfressada amb faldilla com a símbol dels dies de penitència que vindran, segons uns, o com a protesta segons uns altres. A Viladecans surt la processó pels carrers amb el rei Carnestoltes ja mort, al final del recorregut aquest es crema i els assistents mengen sardines.

Març
Setmana Santa:
La setmana Santa que discorre entre el diumenge de Rams i els Diumenge de Pasqua, es caracteritza per concentrar tot un conjunt tradicions religioses. Durant bona part de la dècada dels anys cinquanta la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors organitzava una processó nocturna, el Dijous Sant, pels principals carrers de la Vila. La Confraria del Sant Crist n’organitzava una altre el Divendres Sant. Dijous i divendres Sant eren dies de recolliment i dejuni que contrastaven amb l’alegria popular del dia de Rams o del Diumenge de Pasqua. {L’abans, pàg. 264}
Diumenge de Rams.
En la celebració del Diumenge de Rams, es rememora l’entrada triomfal de Jesús de Natzaret a Jerusalem, dona inici a la Setmana Santa, i els infants esdevenien els grans protagonistes dels actes. Eren ells, els qui portaven els rams i palmons, sovint guarnits amb dolços i llaços.
Mona de Pasqua.
EL dilluns de Pasqua, era el padrí qui s’encarregava de comprar la mona de Pasqua al seu fillol o fillola. Cap els anys trenta i quaranta les mones s’elaboraven de forma senzilla amb pasta de brioix i amb ou dur al mig, com ornament més característic, amb la closca acolorida o decorada amb dibuixos. Anar a l’Aplec de Bruguers, el dilluns de Pasqua Florida Al nostre poble, com també a Gavà, pel dilluns de Pasqua Florida, era costum d’anar a l’Aplec de l’ermita de Bruguers i passar tot el dia a la muntanya. Aquesta tradició era una gran festa per a tothom: grans, petits i, principalment, per als joves. El jovent de la Vila, setmanes abans del dia assenyalat, ja gaudien de la festa. Es preguntaven els uns als altres: tu amb quina colla hi aniràs? Quina roba hi estrenaràs? On i amb qui dinaràs? Et vestiràs d’estiu o d’hivern? I preguntes similars que feien d’escalf idoni fins que hi arribés el dilluns de Pasqua. {Festes i tradicions}
Cantar caramelles per Pasqua Florida
Durant els anys quaranta, l’acabament del recolliment de la Setmana Santa ja s’anunciava el Dissabte de Glòria, a les nou del matí. A la nit d’aquell dia , les colles de caramelles ja sortien a cantar valsos i coples davant del públic reunit a plaça de la Vila. El Diumenge de Resurrecció, les diverses entitats i colles de caramelles continuaven amb les demostracions del cant coral pels carrers i masies de la població, i recollien donatius o presents a les cistelles guarnides amb cintes i picarols, que atansaven al públic de les balconades de les cases amb una perxa. A finals dela segona dècada dels anys cinquanta aquesta tradició passa a celebrar-se la segona vigília del diumenge de Pasqua Florida, i les caramelles sols sortien durant els matins. {L’Abans, pàg. 267}.
Al nostre poble, com a molts d’altres de Catalunya, ja des d’inicis del segle passat, hi havia molta afició per anar a cantar caramelles per la diada de Pasqua Florida. Aquest costum es va deixar de fer allà per la dècada dels seixanta. Actualment, a Viladecans manté la tradició de cantar caramelles el cor Som i serem.

Abril
23 d’abril: Sant Jordi
La Diada de Sant Jordi  commemora la mort d’aquest sant, el 23 d’abril de l’any 303. És un dia en què tradicionalment a Catalunya, és el dia dels enamorats, essent el costum tradicional (des del segle XV) regalar una rosa vermella «com la sang» a l’estimada. A inicis del segle XX el costum es popularitza i a finals del primer terç d’aquest segle s’hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre. A Viladecans associacions literàries organitzen actes al carrer, i l’ajuntament organitza signatures de llibres d’autors locals, i les llibreries i parades de roses omplen el carrers peatonals de la ciutat. Son moltes les entitats i associacions que financen les seves activitats i viatges de fi de curs venen roses al carrer. Festa Major de Barri Sant Jordi-Gabrielistes

Maig
Festa Major de Barri Montserratina-Mas Ratés Festa Major de Barri La Unión.

Juny
Corpus Christi: Catifes florals.
A moltes poblacions, entre elles Viladecans, es produí un gran arrelament a les darreries dels anys cinquanta i durant tota la dècada dels seixanta, amb la participació dels veïns i veïnes que confeccionaven catifes florals pels carrers de les viles. Actualment, a Viladecans un grup de veïns del casc antic encara fa una catifa de corpus.
Festa Major de Barri de Sales
Festa Major Casc Antic
Festa Major de Can Palmer
Festa Major de La Riera

23 de juny: Revetlla  de Sant Joan.
Viladecans va celebrar la seva Festa Major, coincidint amb el dia de Sant Joan, fins a inicis del segle XVIII. A partir del 1738, la festa major d’estiu queda fixada el 8 de Setembre – dia de Santa Maria de Sales. Es va canviar per la coincidència Sant Joan amb el temps de la sega del cereal realitzada per la majoria dels veïns pagesos Viladecanencs, aleshores. La Festivitat te origen pagà en la celebració popular de l’arribada del solstici d’estiu i vinculat arreu amb un ventall de rituals llegendaris i històries plenes d’elements màgics. Al Viladecans dels anys cinquanta, estava vinculada a la encesa de fogueres, preparades setmanes abans per la mainada, amb mobles vells, canyes, encenalls i llistons de fusta. Musica i el ball a l’aire lliure. {L’abans, pàg. 397}
Flama del Canigó.
A Catalunya s’ha popularitzat la Flama del Canigó. L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva Flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava, així, la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou, les fogueres prenien un sentit col·lectiu. Llegiu-ne més aquí. A Viladecans arriba a la plaça de la Vila, es llegeix el manifest i encén la foguera, i finalment els Diables de Viladecans comencen el correfoc, els petards i els balls populars sonen tota la nit.

Juliol
Festa de BarriTorre Roja Alba-rosa

Agost
Primer diumenge d’agost: Dia de la Murtra. La pesca d’anguiles amb salabret, a la Murtra
El primer diumenge d’agost era una data molt esperada per a la gent de Viladecans i Gavà. La bonica tradició d’anar a pescar anguiles amb salabret, a la Murtra. L’Estany de la Murtra divideix els termes municipals de Viladecans i Gavà; aleshores, les colles de cada poble, des del seu lloc estant, pescaven l’anguila .El primer diumenge d’agost s’obria la temporada per a pescar aquests peixos amb xarxa. Un salabret és un estri que disposa d’una xarxa rectangular, d’uns cinc o sis metres de llargada i dos d’amplada. En aquest enxarxat es lligava, als costats, aproximadament d’uns dos metres, un mànec de fusta d’un tres metres, a un dels costats llargs, i se li enganxaven suros; a l’altre costat, s’enganxaven uns ploms ben cosits. Així, quan es parava el salabret, els ploms anaven al fons i els suros, cap amunt. Un salabret de pescar anguiles és, més o menys, com una xarxa de jugar a voleibol, però amb una trena més espessa i els pals més petits, evidentment. Antecedents: Una vegada a l’any, per a Pasqüetes (una setmana després de la Pasqua Florida), el senyor de Viladecans, don Miquel de Torrelles, concedia permís per obrir el grau de l’Estany del Remolar i buidar-lo, perquè els habitants de Viladecans poguessin tastar les anguiles pescades aquell únic dia. Aquesta tradició, convertida després en una festa per a pescar anguiles i passar tot un dia de confraternització amb els amics i familiars a les pinedes de Viladecans, que ve de mitjan segle XVII, és va mantenir al llarg dels segles, i s’ha vingut realitzant, com a mínim, fins a mitjan del segle XX.
31 d’agost: Aplec de Sant Ramón
Pujar a l’ermita de Sant Ramon, cim del Montbaig, 289 metres, és encara una de les excursions més usuals entre els veïns de Viladecans. El primer romiatge a l’ermita de Sant Ramón, que se’n te notícia es produí el 31 d’agost de l’any 1912, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la benedicció del temple. No és fins a finals dels anys trenta del segle XX i sobretot durant les dues dècades posteriors a l’acabament de la guerra, que l’Aplec popular del 31 d’agost –dia de Sant Ramon Nonat- tingueren un cert arrelament. Un cop arribats a l’ermita, s’oïa missa i, cap al migdia, es buscava un lloc sota l’ombra per preparar l’àpat. A la tarda, es ballaven sardanes i es realitzaven jocs infantils i proves esportives. Actualment, es continua fent l’aplec de Sant Ramon, i son moltes les entitats i associacions que organitzen pujades populars a Sant Ramón altre dies de l’any.

Setembre
8 de Setembre:  Mare de Deu de Sales: Festa Major de Viladecans
Des del l’any 1738, Viladecans celebra la seva Festa Major d’estiu en honor a la Mare de Deu de Sales, el 8 de setembre, una verge de l’ermita del 1059, que porta el nom del lloc on es troba, conegut com a tal des de fa més d’un miler d’anys. Els valls d’envelats eren des de inicis del segle XX fins a la dècada dels anys setanta el veritable punt central de la festa. Sota la vela del gran espai sonaren multitud d’orquestres, s’hi realitzaren rifes, ballaren generacions de joves, i si feren interpretacions folklòriques i, fins i tot, s’hi convocaren demostracions esportives. Actualment s’hi programen gran part de la cultura popular de la ciutat, gegants, castellers, diables, grallers, i tota mena d’actes on les entitats i associacions tenen molt de pes. La Mamullada Una nova tradició per la Festa Major s’ha consolidat els últims anys, es tracta e la Mamullada, on el Vilamut, el mamut de Viladecans, fa una cercavila pels carrers de la ciutat ruixant d’aigua per la seva trompa a tot el qui se li posa al davant, i fins i tot els veïns des de els balcons llencen cubells d’aigua a tot aquell que fa la rua, un acte cada cop més multitudinari i participatiu.
Festa de Barri Hospital-Roca


Octubre
Festa de Barri La Hispanitat
Diumenge de Romeria a Montserrat
Al llarg de segles, milers de viatgers i pelegrins han estat atrets per la muntanya sagrada de Montserrat, seduïts per la presència d’un paratge únic carregat de simbolisme i espiritualitat. A Viladecans continua fent-se aquesta romeria organitzada conjuntament per totes les parròquies de Viladecans.

Novembre
1 de novembre: Tots Sants: Castanyada
A Viladecans, la celebració de Tots Sant esdevenia jornada festiva on els actes lúdics –com obres de teatre al centre parroquial o les seccions de ball- compartien protagonisme amb el sopar en família on era tradicional el consum de castanyes, moniatos i moscatell i vi blanc ranci i sobretot els panellets que es podien elaborar a casa amb ametlla, patata i sucre, pasta de moniato i pinyons o be comprar-los  als forns de la vila. Actualment aquesta tradició conviu amb altres tradicions d’altres llocs com és el Halloween fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d’origen celta, que s’ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons.

Desembre
13 de desembre: Santa Llúcia.
És creença  popular que Santa Llúcia cura la vista i afavoreix la potència visual dels que la utilitzen com a eina primordial del seu treball, això explica l’especial veneració de moltes persones que vinculades al ram de l’agulla i el didal, les quals necessitaven la vista per guanyar-se la vida. Com eren les modistes i les nenes i joves que anaven a costura. Santa Llúcia, diu la tradició, era filla de Barcelona, i hi una imatge seva a la catedral de Barcelona. Aquell dia era costum que la modista i el grup de noies sortissin de Viladecans i visitessin la catedral de Barcelona, endinsar-se pel recinte de la fira de pessebres, ramblejar o anar al cinema.
Nadal: Pessebres i el Pastorets.
La festivitat de Nadal són moments d’accentuat sentit familiar, on fer el pessebre ha estat una de les tradicions en que les famílies Viladecanenques han fet per Nadal. Alguns veïns, fins i tot, han a la dècada dels anys quaranta i cinquanta van elaborar als vestíbuls i eixides dels habitatges, amb alt grau d’imaginació, pessebres monumentals i artístics. L’escenificació del naixement de l’infant Jesús, els pastorets,  ha estat un fet tradicional al Nadal de Viladecans durant bona part del segle XX. Hi ha constància documental i relats que testimonien la representació d’aquesta obra des d’almenys la dècada dels anys vint. En l’actualitat en grup de teatre  de l’Agrupació Mossèn Cinto Verdaguer continua fent els pastorets tradicionals per Nadal.
24 de desembre: Fer cagar el Tió
Una de les tradicions que té bona salut és la de fer cagar el Tió a la mainada el matí del dia de Nadal.  Al Tió, cal fer-li  algunes coses prèvies:  cal donar-li de menjar i tapar-lo amb una flassada, perquè no agafi fred. I es tracta de donar-li cops de bastó per que cagui neules i torrons tal i com diu la cançó. “caga tió, caga torrons, no caguis arengades que son massa salades, caga torrons que son més bons…”
Cap d’any: L’Home dels nassos 

Segons la tradició catalana, en aquest dia surt l’Home dels nassos,[1] que té tants nassos com dies té l’any. Al fer-se visible només el darrer dia de l’any, el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas, i per tant, pot ser qualsevol persona. S’explica de tal forma als nens, que s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar.