Després de l’èxit d’Estima’m quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito, Jaume Funes ens respon a tres blocs d’interrogants educatius universals i dos blocs singulars més d’alguns grups de pares i mares. El món de la sexualitat, o de com educar quan hauríem d’aprendre el plaer d’estimar i ser estimats mentre que el món que els envolta els proposa altres comportaments. El món dels usos de les drogues, o com educar quan la felicitat té nom d’alcohol i apareixen noves maneres de manipular el nostre món interior. I la realitat digital, les vides entre pantalles, o de com educar per ser i saber en la societat actual. Tots tres, però, estan condicionats pel darrer bloc, ja que res del seu món, de la seva dificultat per descobrir com ser, dels apassionaments o les recerques de felicitat, té sentit sense la dimensió digital, i es donen en bona part immersos en ella.
I recordeu, mireu d’entendre sempre les seves respostes, aparentment dures: no són més que missatges ocults per continuar sentint-se estimats, per no descobrir la vida en soledat.
